dijous, 28 d’octubre de 2010

EN HONOR A EDGAR

Gràcies Edgar, ja que l'has trobat i t'agrada, l'enllace ací per a tot el món

HOMENATGE A JOAN SOLÀ


Se'ns ha mort el professor Joan Solà. Professor, filòleg, intel·lectual, patriota, senyor...
Com a homenatge reproduesc l'article de Vicent Partal de Vilaweb.



Vicent Partal

La llengua de tots nosaltres

28.10.2010

La llengua és la gent que la parla. Per això, com va dir Sanchis Guarner, no es morirà, si els parlants no deixen de parlar-la. I és això, la tenacitat de la nostra gent a parlar-la, a fer-la servir en tot moment i en qualsevol oportunitat, que la fa viva. Hi ha persones, com Joan Solà o Joan Triadú, que n'han estat pilars, que n'han sostingut l'estructura profunda, amb independència que puguem discutir-ne les tesis i les opinions, que no sempre hem d'estar d'acord en tot. Però la responsabilitat final, no la tenen ells més que nosaltres, la tenim tots.

L'homenatge que reclamem avui és de dir, simplement, 'bon dia' pel carrer. És de saludar amb un 'com anem?' i d'acomiadar-se amb un 'adéu'. És així de senzill i així de necessari, però no oblidem que és això que milers i milers de persones fem cada dia. Ho fem cada dia a Salses, a l'ombra de la porta que marca el límit nord del país i a Guardamar, en aquella plaça on els escuts d'aquestes dues poblacions van acompanyats dels de Fraga i de Maó. Ho fan cada dia milers i milers de xiquets valencians que van a les línies i tots els nins de la Bressola. Ho fan a la Costura de l'Alguer.

En aquest país nostre milions de persones vivim en català, malgrat les lleis que ens compliquen la vida a banda i banda de la ratlla, malgrat la pressió d'un mercat que vol dissimular la política, malgrat l'apatia d'alguns i l'agressivitat d'uns altres. Ho fem des de fa dècades, i cal simplement que ho continuem fent. Ho fem sovint amb alegria, gaudint del pas del temps i de les petites victòries quotidianes. I ho hem de continuar fent. Per això cal que els cantants continuen cantant i que els escriptors continuen escrivint. Però cal també que els forners continuen fent llevar el rent i que les sèquies continuen obrint les boques. I que estudiem aeronàutica i que creem algoritmes. I que cantem, bevem i mengem. I que enviem 'piulades' i que comprem revistes. I que ho fem, tot això i més, molt més, en català.

Perquè al final, ho torne a dir, la responsabilitat de la llengua és de tothom; i no oblidar-ho mai, això, em sembla, avui, el record més respectuós, no tan sols a Joan Solà, sinó a tots els homes i dones, començant per Pompeu Fabra, que han fet del català la llengua moderna, nacional, pràctica i única en aquest món global, que hem heretat i que volem transmetre.

dijous, 21 d’octubre de 2010

JOAN FRANCESC MIRA

Fem un gran salt i ens situem al tema 16. Ací teniu informació per ampliar el treball fet a l'aula.
Teniu fins el dimecres 3 per elaborar el text final
Pàgina personal



diumenge, 10 d’octubre de 2010

MERCÈ RODOREDA



El segon tema que haureu de preparar és el de Mercè Rodoreda. La pregunta en qüestió és exactament:
3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.
Com podeu observar és la tercera del qüestionari.

Sabeu ja també que haureu de començar a llegir La plaça del diamant a partir de divendres dia 15 d'octubre.
INFORMACIÓ SOBRE L'AUTORA QUE COMPLEMENTA FOTOCÒPIES I EXPLICACIÓ A L'AULA:

PÀGINES COMPLETES 1 i 2

SOBRE LA PLAÇA DEL DIAMANT:





VÍDEOS :


dissabte, 9 d’octubre de 2010

ESCOLTEU AQUESTA CANÇÓ

No us acaloreu amb el text dela pregunta 1, sempre eixirà el sol al dia següent:

dilluns, 4 d’octubre de 2010

1r TEMA DE LITERATURA

1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.
Tot aquest material complementa l'explicació ( oral i amb material fotocopiat ) feta a classe.


Entre 1939 i 1975, el general Franco, vencedor de la Guerra Civil, imposarà un règim dictatorial de caire feixista. El sistema polític que funcionava a la "zona nacional" durant la guerra va estendre's per tot l'Estat a partir del 1939. Es tractava d'un nou règim per als vells grups dominants. El règim franquista s'assentava sobre un exèrcit vencedor i era recolzat pels grans terratinents, l'oligarquia industrial i financera i per la major part del clergat catòlic. El nou Estat es caracteritzarà per ser antiliberal, anticomunista, totalitari, catòlic i nacional-sindicalista.

Durant aquesta època podem distingir quatre grans períodes:

Primer període: 1939-1951. Són anys d'autarquia econòmica i d'aïllament internacional.
A l'estil dels règims totalitaris, el franquisme procura superar la difícil postguerra tancant-se en si mateix, per convicció i pel rebuig que troba a fora.
En aquests primers anys, el règim comença una intensa repressió política i cultural amb l'objectiu d'eliminar qualsevol signe de manifestació democràtica i d'oposició als principis ideològics franquistes.

Segon període: 1951-1959. Encara en plena postguerra, la nova conjuntura internacional permet que el règim sigui reconegut internacionalment; a canvi, es veu obligat a anar liberalitzant a poc a poc la seva economia. El canvi econòmic no va acompanyat, però, d'una liberalització política autèntica.

Tercer període: 1959-1973. Són els anys del "miracle" econòmic espanyol, amb un desenvolupament econòmic notable, però força desequilibrat, que va tenir un fort impacte demogràfic i social. Malgrat tot, l'expansió econòmica tampoc serveix per canviar l'estructura política, que segueix aferrada, amb poques variacions, a la mateixa ideologia amb què es va forjar.

Quart període: 1973-1975. Els últims anys del franquisme són anys de crisi, tan política com econòmica. La mateixa crisi biològica del dictador farà la resta per fer caure definitivament el règim. Amb la mort de Franco, pel novembre de 1975, s'obria el camí cap a una monarquia parlamentària.

Durant tota aquesta època, l'oposició al règim es va anar encarregant d'anar minant el règim. Les forces polítiques i sindicals clandestines, juntament amb l'acció de diversos col.lectius de la societat democràtica espanyola, van anar afeblint la base social del règim i van ser una peça clau en el procés de transició de la dictadura a la democràcia.