dilluns, 9 de gener de 2012

JORDI DE SANT JORDI



Presoner”
Deserts d’amics, de béns e de senyor,
en estrany lloc i en estranya contrada,
lluny de tot bé, fart d’enuig e tristor,
ma voluntat e pensa caitivada,
me trob del tot en mal poder sotmès,
no veig algú que de mé s’haja cura,
e soi guardats enclòs, ferrats e pres,
de què en fau grat a ma trista ventura.
Eu hai vist temps que no em plasia res,
ara em content de ço qui fai tristura,
e los grillons lleugers ara preu més
que en lo passat la bella brodadura.
Fortuna vei que ha mostrat son voler
sus mé, volent que en tal punt vengut sia;
però no em cur, pus han fait mon dever
ab tots los bons que em trob en companyia.
Car pren conhort de com sui presoner
per mon senyor, servint tant com podia,
d’armes sobrat e per major poder,
no per defaut gens de cavalleria.
E prenc conhort quan no puc conquerir
haver en res sens que treball no senta,
mas d’altra part cuid de tristor morir
com vei que el món del revers se contenta.
Tots aquests mals no em són res de sofrir
en esguard d’u qui el cor me destenta
e em fai tot jorn d’esperança partir:
com no vei res que ens avanç d’una espenta
en acunçar nostre deslliurament,
e més que vei ço que ens demana Sforça
que no sofir algú raonament,
de què llangueix ma virtut e ma força.
Per què no sai ni vei res al present
que em puixa dar en valor d’una escorça,
mes Déu tot sol, de qui prenc fundament
e de qui fiu, i·z ab qui mon cor s’esforça;
e d’altra part del bon rei liberal,
qui em socorrec per gentilesa granda,
li qui ens ha mès del tot en aquest mal,
que ell me’n traurà, car soi jus sa comanda.
Tornada
Reis virtuós, mon senyor natural,
tots al present no us fem altra demanda,
mas que us record que vostra sang reial
mai defallí al qui fos de sa banda.
Introduccio de l’autor:
Jordi de Sant Jordi (València, 1424) era cavaller del rei Alfons el Magnànim. El 1420 participà al costat d’Ausiàs March i Andreu Febrer en l’expedició a Sardenya i Còrsega. Al 1422 és atestat a Nàpols on cau presoner de les tropes de Franchesco Sforza d’aquest fet s’origina el poema que desde la primera estrofa ja evidencia la solitud i la desolació. A la segona tracta les comoditats i els luxes.
Hi ha un mal que li transtorna el cor: que allò que exigeix Sforza per alliberar-lo no està al seu abast. Només li queda esperar l’ajut de Déu i la intervenció del rei a favor seu.
Mètrica:
Poema format per cinc cobles de vuit versos decasíl.labs i una que fa de tornada o conclusió de quatre versos. Els versos de deu síl.labes tenen cesura a la quarta. La rima que repeteix en variants és encadenada: 10A/10B/10A/10B/10C/10D/10C/10D.
Interpretació del contingut:
Aquest poema tracta sobre un cavaller del rei Alfons el Magnànim, que està a la presó i sent solitud i desolació.
Figures retòriques:
En els versos 37 i 38 hi ha una ànafora. En els versos 34 i 35 hi ha una comparació.
Comentari personal:
Es tracta d’un poema trist i nostàlgic en què el cavaller es sent sol i només troba l’ajuda en Déu i el seu senyor. Aquest poema ens ha cautivat perquè sentim pena pel cavaller.




http://www.goear.com/listen/aae00b3/desert-damics-raimon-jordi-de-sant-jordi


Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
penatge blanc, he vista una garsa,
sola, sens par, de les altres esparsa,
que del mirar mos ulls resten alegres;
i, al seu costat, estava una esmerla,
ab un tal gest, les plomes i lo llustre,
que no és al món poeta tan il·lustre,
que pogués dir les llaors de tal perla;
i, ab dolça veu, per art ben acordada,
cant e tenor, cantaven tal balada:

"Del mal que pas no puc guarir,
si no em mirau
ab los ulls tals, que puga dir
que ja no us plau
que io per vós haja a morir.

Si muir per vós, llavors creureu
l'amor que us port,
e no es pot fer que no ploreu
la trista mort
d'aquell que ara no voleu;
que el mal que pas no em pot jaquir,
si no girau
los vostres ulls, que em vullen dir
que ja no us plau
que io per vós haja a morir".