divendres, 22 de març de 2013

3r LLIBRE DE LECTURA

HISTÒRIES NATURALS DE LA PARAULA, DE JESÚS TUSON O BÉ MAL DE LLENGÜES ( UN ALTRE NIVELL, JA US EN PARLARÉ A L'AULA) TOTS DOS D'EMPÚRIES I EL SEGON A LA BUTXACA ) Històries naturals de la paraula Jesús Tusón Col·lecció: Biblioteca Universal Empúries Número: 110 Un homenatge al poder de la llengua i un recorregut apassionat i divertit per la vida quotidiana de les paraules. Històries naturals de la paraula fa una revisió atrevida de vells conceptes com el bilingüisme, la tolerància o la unitat de la llengua, i converteix la lectura en un joc sorprenent i deliciós, on el lector sempre guanya. Text de contraportada “No sabríem com imaginar un món sense paraules: un univers emmudit. El mar sense que ningú digués mar; els núvols privats de les paraules gris, blanc i brillant, o de les expressions amb què desitgem la pluja necessària; les criatures que van creixent cap a un món complex òrfenes dels mots d’ànim; els amants sense paraules d’amor…Cal, doncs, tenir cura de les paraules, salvar-les i conservar-les, perquè no tornin a la foscor i al silenci.” Així acaba aquest llibre de Jesús Tusón, que és alhora un homenatge al poder de la llengua i un recorregut apassionat i divertit per la vida quotidiana de les paraules. Històries naturals de la paraula fa una revisió atrevida de vells conceptes com el bilingüisme, la tolerància o la unitat de la llengua, i converteix la lectura en un joc sorprenent i deliciós, on el lector sempre guanya. Autor: Jesús Tusón Temàtica: sociolingüística Mal de llengües és una defensa aferrissada de la llibertat lingüística i una denúncia dels prejudicis (de la gent del carrer, d’alguns il·lustrats i, sobretot, dels inductors de la confusió) que tendeixen a menystenir algunes llengües. Text de contraportada Mal de llengües és una defensa aferrissada de la llibertat lingüística i una denúncia dels prejudicis (de la gent del carrer, d’alguns il·lustrats i, sobretot, dels inductors de la confusió) que tendeixen a menystenir algunes llengües. Tuson ens explica que les llengües humanes són objectes delicats i, si no els defensem i en tenim cura, poden morir, i morir amb elles una part substancial de la nostra memòria. Cal tenir-ne cura, perquè les llengües humanes, totes les llengües sense cap excepció, ni tenen punys, ni amaguen en el fons de les seves estructures armes secretes i mortíferes. Són del tot innocents, i ho ignoren tot sobre l’agressió i les preeminències. Hi ha, però, qui té voluntat i té poder, i fa de les llengües bandera. I vet aquí que el món dels humans és ple de prejudicis.