LA PLAÇA DEL DIAMANT

Els de 2n de BAT llegírem aquesta obra durant la primera avaluació. He trobat aquesta notícia relacionada amb la gran novel·la de Mercè Rodoreda i he cregut convenient publicar-a. Ací la teniu, és del diari Avui del 4 de maig de 2009:

Emotiva Jessica Colometa Lange

Sola sobre un escenari sobri, asseguda en un banc i amb un llibre sobre les mans. Darrere, una filera de llums de colors. De fons, la música entranyable de Pascal Comelade. No li va caldre res més a l'actriu nord-americana Jessica Lange per transportar els espectadors a l'univers de Mercè Rodoreda en una lectura dramatitzada de La plaça del Diamant que va fer dissabte al Baryshnikov Arts Center de Nova York. En una hora i mitja, Lange va ser la Colometa, la Natàlia i la senyora Natàlia, les tres edats de la protagonista de la novel·la, la "Bíblia de Catalunya", com la va definir el director de l'espectacle, Joan Ollé.
A Lange, que ni coneixia abans l'escriptora catalana i només va tenir tres dies per preparar el personatge, li va sortir una Colometa molt emotiva. Se li trencava la veu en recordar la marxa del Mateu al front o la duresa de no tenir amb què alimentar un fill. Plorava la Natàlia. Plorava Jessica Lange. Ploraven els espectadors. "Quan l'emoció és honesta, ve molt fàcilment perquè tot està a les paraules i un cop et fiques en el moment, l'emoció surt sola", explicava després l'actriu. Lange va aconseguir recrear sota els focus la fragilitat de vidre de la Natàlia. "Fragilitat i a poc a poc", van ser les úniques indicacions que li va donar Joan Ollé a una Jessica Lange que va començar "freda" durant els assajos però que va acabar fent-se seu un personatge que han interpretat des de Sílvia Munt fins a Ana Belén.
També van parlar de la República, de la Guerra Civil i de les fotografies de Robert Capa. Una manera com una altra d'apropar Lange, fotògrafa amateur, a la història d'un país que no és el seu. Però com va destacar Ollé, l'actriu, a més del seu talent, ha aportat "una mirada estrangera amb voluntat de no ser-ho". I malgrat la distància cultural, Lange s'hi va ficar de ple. De la Colometa la va atreure "la seva habilitat per parlar de manera tan simple i tan poètica, tan brutalment honesta, sense pretendre-ho", va dir l'actriu.
Als espectadors se'ls va posar a la butxaca. Reien quan la Natàlia recordava la seva nit de noces interrogada per l'Enriqueta o quan explicava que el Quimet li deia que li havien d'agradar les mateixes coses que a ell. Potser era el primer cop que el públic nord-americà sentia el nom d'Enriqueta o de Quimet, però poc importa. "És un text amb el qual tothom es pot identificar. M'ha deixat sense paraules", comentava una espectadora que amb prou feines sabia qui era Rodoreda, però que no es perd cap de les activitats del centre dirigit pel ballarí Mikhail Baryshnikov. L'única manera de tenir algun impacte en l'atapeïda agenda cultural novaiorquesa és entrar a les institucions de la ciutat. Com sempre, entre el públic també hi havia el qui és qui de la comunitat catalana de Nova York.
I tot i que l'espectacle s'ha muntat en el marc del festival Catalan Days i amb motiu de la traducció a l'anglès de La mort i la primavera, l'Insitut Ramon Llull no descarta que tingui continuïtat. No en va, algun català deia ahir que era la "millor Colometa que havia vist mai".